A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas. El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma. L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F. Weingartner. És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes. En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pel·lícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres. Al mateix temps tingué una important carrera com a pianista, amb actuacions al costat dels violoncel·listes P. Fournier, M. Marechal, P. Torterlier i A. Navarra, i participà en l’enregistrament de la integral de la música de cambra de G. Fauré i de R. Schumann amb el Quartet Via Nova. Fou professor de música de cambra al Conservatori de Música de París.