Estudià piano amb L. Diémer, harmonia amb A. Lavignac i composició amb A. Gédalge al Conservatori de París entre el 1894 i el 1898. Inicià una prometedora carrera com a pianista que aviat, però, abandonà per dedicar-se a la pedagogia, camp en el qual esdevingué una de les grans figures franceses dels primers decennis del segle XX. Fou professor del Conservatori de París, on tingué un gran nombre d’alumnes destacats, entre els quals el més famós fou Alfred Cortot, continuador de la seva tasca a partir de la dècada dels anys vint. L’empremta de Lazare Lévy s’ha fet molt més manifesta en la seva obra docent que en la concertística.