Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E. Granados i D. Mas i Serracant. Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics. El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia. Col·laborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia. Aquell mateix any fundà l’Institut d’Estudis Musicals i més tard cofundà el Foment Musical (1944), fins a la gestació de l’acadèmia que dugué el seu nom.