A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula. Fou un dels deixebles destacats del gran pianista J.B. Pujol. El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público". La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893. El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Des del 1889 fou soci de l’Associació Musical de Barcelona i el 1894 fou nomenat membre de la seva junta directiva. Entre els seus deixebles destacà el nom de l’organista Benvingut Socias.