Nen prodigi, la seva mare fou el seu primer mestre de piano, i tocà per primera vegada en públic a quatre anys. Més tard estigué sota el mestratge de L. Marek, deixeble de F. Liszt, i K. Mikuli, deixeble de F. Chopin, que l’introduïren en la gran tradició romàntica, i també estudià amb Anton Rubinstein. Aquest bagatge el convertí en un dels grans intèrprets de l’obra de Chopin. Residí a París, i a la fi de la Segona Guerra Mundial tornà a Polònia, on impartí classes al Conservatori de Poznan i al de Varsòvia. És autor de set òperes, un ballet, un concert per a violí, una simfonia, dos poemes simfònics, 250 cançons i diverses obres per a piano.