Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber. Després s’instal·là a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium. El 1930 fou cridat a substituir A. Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa. D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck (1926-28) i el Bachverein de Munic (1928-32) abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín. Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i alhora tocà la part de solista, tal com s’estilava a l’època de J.S. Bach i W.A. Mozart. De retorn a Suïssa el 1942, formà trio amb el violinista Georg Kulenkampff i el violoncel·lista Enrico Mainardi. Impartí cursos d’interpretació a Lucerna, on tingué deixebles com A. Brendel, P. Badura-Skoda i R. Gianoli. Fou el primer que enregistrà El clavicèmbal ben temprat de J.S. Bach, i publicà una edició de les obres per a teclat d’aquest compositor, de les sonates per a violí i piano de L. van Beethoven i de les sonates per a piano de W.A. Mozart.