Fou alumne del Conservatori G.B. Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París. Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia. També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa.
La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà paral·lela a les seves aparicions com a solista, als nombrosos enregistraments discogràfics i a diferents estudis musicològics i edicions crítiques d’obres d’autors com J.S. Bach, W.A. Mozart, D. Zipoli o G. Frescobaldi. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya (2001).