Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí. Més tard estudià amb J. Paumann a Augsburg i amb W. Rowe a Berlín. El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç. Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts. Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R. de Lassus, H.L. Hassler, G. Gabrieli i J. Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre, en el qual intervingueren vint-i-un cantants, divuit instrumentistes i quatre organistes. Sigmund Theophil, tot i no assolir el prestigi i la fama del seu pare, és important per la seva faceta compositiva. El seu catàleg inclou obres escèniques, cançons i una suite per a tres instruments. La seva Das Geistliche Waldgedicht ('El poema de l’esperit al bosc', 1644) és el primer exemple de singspiel que es coneix. Inclou recitatius i mostra trets estilístics ’a la manera italiana'. Les cançons, tant sacres com profanes, estan escrites en un estil simple i conservador. La seva col·lecció Seelen-Music ('Música per a l’esperit', 1644-48) gaudí d’una gran popularitat. Deixà escrit un tractat musical per als joves, Rudimentum musicum (1648), que tingué molta difusió.