Al febrer del 1920 la Marconi Company inaugurà la primera estació radiodifusora britànica a Writtle, prop de Chelmsford, i, al mes de juny, la soprano Nellie Melba hi oferí el primer recital. Al desembre d’aquell mateix any, a East Pittsburgh, s’inau gurà la primera emissora de ràdio pública en aquell país, que més tard s’anomenà KDKA. Dos anys després ja hi havia 500 emissores als EUA. El 1922, quatre grans industrials anglesos de l’electricitat fundaren la British Broadcasting Company (BBC). Aquell mateix any s’establiren dues emissores a França i una a Holanda. El 8 de gener de 1923 es feu la primera transmissió radiofònica d’òpera de la història, des del Covent Garden: hi sonà La flauta màgica, de W.A. Mozart, interpretada per la British National Opera Company. La primera experiència de radiodifusió pública de música a Catalunya es dugué a terme el 23 de setembre de 1923: milers de persones s’aplegaren a Montjuïc i assistiren a la transmissió en directe d’un concert que s’interpretava en un altre indret. El 14 de novembre de 1924 nasqué la primera emissora de ràdio a l’Estat espanyol, Ràdio Barcelona, i en la primera emissió, després de l’acte inaugural, s’oferí un concert en directe amb música variada que incloïa fragments d’òpera. El primer estudi de Ràdio Barcelona era situat a l’Hotel Colon i disposava d’un espai insonoritzat prou ampli per a encabir una orquestra i fer actuacions en directe. El 20 de juny de l’any 1925 es creà la segona emissora de ràdio a Catalunya: Ràdio Catalana. Paral·lelament, als EUA nasqueren les grans companyies de radiodifusió: el 1926, la National Broadcasting Corporation (NBC), i el 1927, la Columbia Broadcasting Service (CBS). Aquest mateix any, la BBC anglesa es convertí en una corporació sota el control del govern britànic. Durant aquests primers anys, la ràdio emetia gran quantitat de música enregistrada o en directe. La programació esdevingué molt variada per tal d’atreure tota mena de públic, però els mitjans tècnics eren molt precaris: el suport de la música enregistrada eren discos que es reproduïen mitjançant un gramòfon de corda col·locat davant d’un micròfon de carbó i el resultat sonor era de molt baixa qualitat. Les interpretacions en directe de grups de cambra i d’orquestres també patien les deficiències en la captació del so, que obligaven a substituir determinats instruments (com el contrabaix), que resultaven inaudibles per antena. La majoria d’emissores tenien la seva pròpia orquestra; Ràdio Barcelona disposava d’un petit conjunt instrumental per a la música lleugera i de cambra, i d’una banda que tocava jazz. També hi era present la música ballable, la sarsuela, l’òpera, la música coral i la música tradicional. Des dels seus inicis, les dues ràdios catalanes també oferien concerts en directe des de teatres de Barcelona. La primera transmissió a Catalunya d’un concert tingué lloc el 26 de novembre de 1924 des de la sala Werner, i el 7 de gener de 1925 se sentí per primera vegada òpera a través de la ràdio, des del Gran Teatre del Liceu: es tractava de l’acte segon d'Elsmestres cantaires de Nuremberg, de R. Wagner. També s’oferien en directe concerts a l’aire lliure: el concurs de caramelles a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el 18 d’abril de 1925, fou la primera transmissió radiofònica d’aquest tipus, el qual seguiren les transmissions dels concerts que oferia la Banda Municipal de Barcelona (dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon) des de la plaça Reial. La ràdio feia arribar la música a totes les llars de manera fàcil i gratuïta, i això suscità el recel entre els empresaris teatrals, que pensaven que podia davallar l’assistència de públic als concerts. Aviat, però, es comprengué l’enorme poder de divulgació i de difusió de cultura del nou mitjà i les transmissions de concerts es generalitzaren. El pes de la música dins la programació esdevingué tan important que el 1926 Ràdio Barcelona creà la figura del director musical, amb la missió de vetllar per la qualitat i els continguts musicals de l’emissora. L’any 1928, l’audiència aproximada a Catalunya era de mig milió d’oients. El 1929 nasqué Ràdio Associació de Catalunya, que incorporà una gran quantitat de transmissions musicals en directe, sobretot d’intèrprets autòctons i de qualitat; hi actuaren l’Orquestra Pau Casals, l’Escolania de Montserrat, l’Orfeó Català, l’Orfeó Gracienc, etc. L’any 1935, la nova emissora ja tenia una orquestra pròpia amb catorze músics. En aquella època, la ràdio ajudava a difondre la música contemporània i fins i tot promovia la creació d’obres musicals específicament concebudes per a ser emeses a través d’aquest mitjà (el 1929, Lindberghflug, de K. Weill i P. Hindemith; el 1937, Journal Prairie, d’A. Copland). Durant la dècada dels trenta, l’enregistrament i la reproducció musical es perfeccionaren i començaren a substituir la música interpretada en directe des dels estudis. La qualitat sonora de les emissions també millorà. Era l’època del desenvolupament del tub de raigs catòdics, que afavorí, l’any 1936, la primera emissió de televisió des de la BBC. Aquesta mateixa cadena dugué a terme la primera transmissió televisiva d’òpera, amb l’acte segon del Tristany i Isolda de Wagner, des d’un estudi de producció. A l’Estat espanyol, després de la Guerra Civil, la música adquirí una gran presència a la ràdio, però amb un contingut marcadament ideològic i amb una estricta censura i vigilància. Determinada música esdevingué un instrument de propaganda del règim, i la ràdio, un eficaç mitjà de difusió que, per altra banda, prohibia i vetava sistemàticament altres tipus de música. Durant els anys quaranta, Ràdio Barcelona transmetia els concerts de l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà, des del Palau de la Música Catalana. En aquells temps la ràdio també es convertí en un trampolí per als joves intèrprets i les noves veus, gràcies als concursos musicals: Victòria dels Àngels començà la seva carrera a només disset anys als estudis de Ràdio Barcelona, en guanyar el primer premi del concurs de cantants aficionats, al desembre del 1940. Els avenços tècnics afavoriren l’expansió del so enregistrat i la seva transmissió; els alemanys havien perfeccionat el magnetòfon durant la guerra mundial amb finalitats militars, i l’any 1948 s’inventà el disc de microsolc. La ràdio es beneficià de la nova tecnologia, i la manipulació del so amb mitjans tècnics s’anà integrant fins i tot en les noves composicions musicals com un element sonor més. La introducció de la freqüència modulada millorà la qualitat de l’emissió i afavorí la introducció de la ràdio estereofònica els anys seixanta. Les emissores s’anaven especialitzant i dedicaven programes sencers a estils de música concrets per tal d’assegurar-se l’audiència. El jazz, el pop i el rock adquiriren una presència important en la programació, i des dels EUA arribà un nou format radiofònic basat en la música comercial i de llistes d’èxits, adreçat als joves. TVE inicià les seves emissions el 28 d’octubre de 1956 i es convertí en un seriós competidor del mitjà radiofònic, que entrà en crisi.
Els darrers anys, la ràdio ha tendit a una especialització en el terreny musical. Diverses emissores dediquen tota la seva programació a un estil musical determinat, on predomina la música comercial i la nova creació. L’any 1987 nasqué Catalunya Música, la tercera emissora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, dedicada totalment a la música clàssica. En l’àmbit estatal, i dins d’aquest mateix terreny, emet Radio Clásica de RNE; en ambdues experiències és bàsic el suport institucional, i altres emissores d’àmbit privat (SinfoRadio) han acabat desapareixent. Darrerament, algunes emissores generalistes o culturals proposen programes dedicats a la música clàssica de caràcter divulgatiu i adreçats a un públic més ampli: és el cas dels programes "Entre Clàssics", "Fila 10" i "A quatre veus" a Catalunya Cultura, o "Tutto Demestres" a ComRàdio. Diverses ràdios públiques d’arreu del món han promogut la creació de formacions musicals com orquestres simfòniques i cors. És el cas de Radio France, la BBC, la RAI, RTVE o les ràdios sueca i alemanya, aquesta darrera amb orquestres i cors de gran categoria en diverses ciutats del país.