Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J. Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia. Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada. En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n’esdevingué director titular. Se’l considerà un bon director, i dirigí òperes de G. Meyerbeer i Ch. Gounod. Actuà a Madrid, Lisboa, Trieste i Peterburg, entre altres llocs. El 1869 dirigí un concert estival de la Sociedad de Conciertos de Madrid. A Barcelona també estigué al capdavant d’algun concert simfònic.