Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical. Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana, del qual fou assessor cultural. Fou secretari de la junta de l’Orfeó Català, societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire. Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall— que es feu càrrec de la gestió del Palau de la Música Catalana i que promogué la Guia Musical, precedent, a petita escala, de l’actual Revista Musical Catalana.
Entre d’altres, és autor de les obres El cant coral a Catalunya (1981-1979) (1980), una història del cant coral; Orfeó Català: llibre del centenari (1992); Notes amb accent (1994); Pedres vives. Palau de la Música Catalana. Patrimoni de la humanitat (1998), i de les biografies Lluís Millet vist per Lluís Millet (1983) i Clavé (1988). Cofundador de la nova etapa de la Revista Musical Catalana (1984), en fou director editorial i, posteriorment, membre del consell editorial. Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2003).