Normalment la preparació del retard es produeix en una posició mètrica més dèbil que la del moment en què es converteix en nota estranya i la seva resolució té lloc en una posició mètrica més dèbil. Les notes reals més retardades són la 3a i l’8a de l’acord (vegeu ex.). El retard, que pot ser doble o triple segons el nombre de notes retardades, és un fenomen d’una gran expressivitat que habitualment provoca una síncope (vegeu ex.). Fou una de les figures més característiques de l’estil contrapuntístic del Renaixement i del Barroc.
J.S. Bach: Simfonia núm. 1, BWV 787
© Fototeca.cat/ Jesús Alises