La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac. El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot. El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment. Allí tingué com a deixeble Lluís Vicent Gargallo, que el succeí a la catedral d’Osca el 1659. Va compondre misses, motets, salms, himnes, seqüències i villancicos. La seva obra litúrgica i vernacla es conserva a València i també en nombrosos arxius de la Península Ibèrica, com ara a Sogorb, el monestir d’El Escorial, la Biblioteca de Catalunya i la catedral de Màlaga, i fins a l’Amèrica Llatina, la qual cosa prova el grau d’interès que les seves composicions despertaren entre els seus coetanis.