Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672. El 1686 era mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva. Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Col·legi del Corpus Christi de València. Documentat com a mestre de capella de la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina. El 1696 tornà a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716. Hi ha hagut alguns equívocs sobre les dades documentals a causa de la presència del seu nebot, Josep Escorihuela, al capdavant de la capella de la catedral de Tarragona. L’obra d’Isidre Escorihuela reflecteix el pas de l’estètica del darrer Barroc del segle XVII a la de la primeria del XVIII. Les seves composicions es conserven a la Biblioteca de Catalunya, al Col·legi del Corpus Christi de València i a la catedral valenciana. Adoptà una posició a favor de la missa Scala Aretina de Francesc Valls en la famosa polèmica generada per aquesta obra.