Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708. Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa; el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona. Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona. La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós, i mostra, principalment en els villancets, un melodisme molt inspirat. El tractament que dona a la policoralitat palesa la influència de l’estil venecià, introduït a la Península precisament a través de l’àrea valenciana. El seu estil compositiu es caracteritza per la transparència textural i tímbrica, la frescor i la simplicitat líriques, i la gran vivacitat de la dinàmica narrativa. D’altra banda, la influència de l’italianisme, tal com fou assumit pels compositors propers a la cort barcelonina de l’Arxiduc Carles d’Àustria, es feu evident en la música religiosa que escriví a partir del 1720.