Vida
Es formà, com a escolà de la catedral de València, sota el mestratge de Josep Maria Úbeda. També rebé algunes lliçons de Salvador Giner. Actuà com a mestre de capella de la catedral de Tortosa fins que el 1893 guanyà la plaça de Toledo i substituí Ciríaco Jiménez Ugalde. Poc després ingressà a l’orde dels jesuïtes i esdevingué organista a València. Col·laborà amb F. Pedrell i J.B. Guzmán en la recuperació de la música polifònica del Renaixement hispànic. Realitzà un ampli estudi de les obres musicals de sant Francesc de Borja, entre les quals descobrí un drama litúrgic representat a Xàtiva. A l’octubre del 1902 publicà l’extens estudi, Las Obras Musicales de san Francisco de Borja en la revista "Razón y Fe". Estudià i catalogà part dels arxius musicals de Toledo, València i Gandia. La seva important obra de compositor abasta més de cent peces, totes elles dedicades a la música religiosa i on es mostrà preocupat per a seguir la normativa emesa pel motu proprio de Pius X. Seguint indicacions de Pedrell, realitzà una intensa tasca de recol·lecció de cançons populars. Aquest ingent estudi roman encara inèdit.
Obra
Domine ad adjuvantum me festina (12v.), 1 magníficat, 1 ofertori (org.), 3 lamentacions de Divendres Sant, 3 lamentacions de Dimecres Sant, 1 missa per a 3 cors i orq., Qui retribuam Domino (v. solista i cors)