Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R. Chapí. Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid (1887), un dels llocs més significatius per al género chico, on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric. Col·laborà habitualment amb A. Brull, J. Valverde, M. Nieto i el llibretista Carlos Arniches. Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas (1896) i El santo de la Isidra (1898), a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més anomenada, La fiesta de san Antón (1898) i El pobre Valvuena (1904). Les seves composicions buscaven una connexió ràpida amb el públic a través de diàlegs costumistes, mordaços, i amb números musicals propers a l’estètica del sainet, lleument realistes però sobretot còmics i amb una certa càrrega crítica. Bona part de la seva producció passà ràpidament de moda o bé no assolí l’èxit clamorós d’altres obres.