Inicià els estudis musicals al Col·legi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S. Giner. El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric. A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava. Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón (1910). També aconseguiren gran èxit La taza de té (1906), La copa encantada (1907) i Episodios nacionales (1908), aquesta darrera composta en col·laboració amb Amadeu Vives. Entre el 1918 i el 1922 viatjà per l’Amèrica Llatina com a director d’orquestra, on estrenà la peça lírica Ave César (1922). També feu adaptacions d’obres d’altres autors, com de l’opereta El comte de Luxemburg (F. Lehár) o de l’òpera La prova di una opera seria (G. Mazza).