L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic. En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia (en grec, ’mateix so') designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant (actualment identificat amb la paraula monofonia) a l’uníson. De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson. Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada.
f
Música