El compositor i musicòleg B. Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al col·legi de Sant Pau. A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment. Conegué el tenor Manuel García i també V. Hugo. Tingué una tècnica d’interpretació molt personal. Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau. Ideà una tècnica de rasgueado, que ell denominà tutti, de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies dels acords principals. Com a cantant, feu gires pels Estats Units, la Martinica i el Canadà, sota la protecció de M. García. El 1825 interpretà a Nova York El barber de Sevilla. També actuà a Anglaterra, i la princesa Victòria, el duc de Sussex i la duquessa de Kent foren protectors seus. Després d’abandonar Londres viatjà a Malta i, d’allí, a Egipte. Fins aquell moment havia estat un bon tenor, però una afecció el deixà sense veu i per això es concentrà en la guitarra i la composició. El 1830 tornà a París, on conegué G. Rossini i N. Paganini. Vers el 1833 anà a Espanya i oferí concerts de guitarra a Barcelona i València. Les opinions sobre la tècnica guitarrística de Huerta són variades. Victor Hugo li dedicà una poesia i Isabel II el condecorà amb l’Orde de Carles III. Per als guitarristes F. Sor i D. Aguado, en canvi, Huerta ultratjava l’instrument. En els concerts oferia un repertori format bàsicament per composicions pròpies, sobretot boleros, marxes, obertures i improvisacions sobre temes coneguts.