Vida
És una de les figures més conegudes de la música valenciana del segle XX. Excel·lí com a pianista i també com a director i compositor, i estigué estretament vinculat al món del glamour de Hollywood. Fou deixeble de Josep Bellver, Maria Jordán, a València, i de Joaquim Malats a Barcelona, i, posteriorment, de Wanda Landowska i Víctor Staub a París. Entre el 1918 i el 1922 exercí la docència al Conservatori de Ginebra. Feu una fulgurant carrera com a pianista als Estats Units, on residí, i també com a director. Titular de la Filharmònica de Rochester entre el 1935 i el 1943, l’any 1933 dirigí més de trenta concerts a Mèxic. Sovint actuava al mateix temps en qualitat de pianista i de director. Dirigí algunes de les grans formacions nord-americanes, com la Filharmònica de Nova York i les simfòniques de Filadèlfia, Los Angeles, Detroit i Minneapolis. L’any 1956 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de València, càrrec que abandonà aviat en passar a ocupar la direcció de la Simfònica de Bridgeport (Connecticut). Prengué part en una desena de pel·lícules, entre les quals destaca, per la popularitat que li donà, A song to remembrer (Ch. Vidor 1945), en què prestava els seus dits a Chopin. És autor de Pequeña danza española.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- José Iturbi (Valencia, 1895-Los Angeles, 1980): cien años después, Ajuntament; Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura; Fundació Bancaixa; Palau de la Música i Congressos de València, Valencia 1995
- Pons Server, Rosana: José Iturbi, Ayuntamiento, Valencia 1995