Format musicalment a Daroca (Aragó) en 1681-85, ocupà la plaça de mestre de capella a diversos llocs: a la mateixa església de Santa Maria de Daroca (1685-86), a les catedrals de Lleida (1686-90) i Jaca (1698-1700) i a la basílica del Pilar de Saragossa (1700-07). Després treballà al convent de les Descalzas Reales de Madrid (1707-10) i, finalment, a la catedral de Toledo, on romangué des del 1710 fins a la seva mort. Sempre gaudí de gran prestigi com a músic i com a persona, i de les seves obres, litúrgiques i vernacles, hi ha còpia a diversos arxius musicals de la Península. Intervingué en la polèmica provocada per la missa Scala Aretina de F. Valls amb l’obra Disceptación música y discurso problemático (Toledo 1717), en què defensà l’ús que el mestre català havia fet de la dissonància de 2a m.