En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de mig tub. Sobre una taula corbada en forma de mig tub es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda. El nombre de cordes generalment és de tretze, totes de la mateixa llargada; són de seda i suporten totes la mateixa tensió. La seva afinació, doncs, es realitza mitjançant els petits ponts mòbils individuals. L’instrumentista utilitza ungles artificials en els dits de la mà dreta per fer sonar les cordes, per pinçament o en glissando, mentre amb la mà esquerra, fent una petita pressió sobre les cordes en la part no vibrant, és a dir a l’esquerra del pont mòbil, pot provocar el vibrato o modificar lleugerament l’alçada del so de la corda. Instrument clàssic de la música japonesa -en determinades èpoques propi d’ambients cultes-, evolucionà amb importants millores en la seva construcció durant els segles XVII i XVIII. El koto s’utilitza tant com a instrument solista com en formacions de cambra. El wagon, instrument de sis cordes tipològicament semblant al koto però més antic, és emprat per a la interpretació de repertoris de música relativament més antiga, i també en l’acompanyament de danses kagura i de música vocal.
m
Música
Koto
© Fototeca.cat/ Idear