Encara que els dos moviments siguin formalment autònoms, la complementarietat de tempi, com també les connexions harmonicotemàtiques que en molts casos s’estableixen entre tots dos, dona com a resultat que es percebin com a formant part d’una unitat superior. És el cas del 'pasamezzo i saltarello', la 'pavana i gallarda', la 'sarabande i double', la ’cançó i dansa’ o la ’introducció i allegro'.
f
Música