Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar. Molt probablement succeí P. Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514. Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat. Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales. Malauradament una gran part de les seves composicions musicals no s’ha conservat, però el seu deixeble F. Guerrero el qualificà com ’el mestre dels mestres d’Espanya'. Se li ha atribuït el villancico núm. 101, Cucucú, del Cancionero Musical de Palacio i diversos motets.