El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo. Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas... para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano. El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres (Madrid, 1702 i 1704, respectivament). Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI. Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels estudiosos com la millor mostra del Barroc espanyol en el seu gènere.