Es formà com a infant de cor a El Pilar, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb H. Eslava. Segons B. Saldoni, des del 1848 fou organista a l’església de San Gil de Saragossa. A partir del 1858 ho fou a l’església d’Atocha de Madrid, i més tard desenvolupà la mateixa tasca a l’església del Buen Suceso. En ésser nomenat professor de solfeig al Conservatori de Madrid es pogué dedicar a la composició amb una intensitat destacable. Redactà un Método de órgano (1860-67) que havia d’ésser la introducció al Museo orgánico d’Eslava. Ben considerat com a organista, compongué un bon nombre de peces religioses, les quals foren criticades molt durament al final de segle per F. Pedrell i el seu col·laborador i deixeble N. Otaño. Segons el testimoni de F.A. Barbieri, compongué també un repertori simfònic considerable, si bé se n’han conservat molt poques obres. La vàlua de la seva producció està mancada encara d’un estudi desapassionat.