Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B. Saldoni i R. Carnicer, i piano amb P. Albéniz. El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M. García i amb M. Carafa. Per influència de D. Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol. El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana. L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego, escrita conjuntament amb C. Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados, estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica. L’èxit el portà a crear una societat amb la qual arrendà el Teatro Variedades de Madrid, on estrenà la sarsuela en dos actes El duende. La societat feu fallida i, juntament amb F.A. Barbieri, J. Gaztambide, C. Oudrid i J. Inzenga, entre d’altres, creà l’Asociación Artístico-Cooperativa, d’on sorgiren obres escrites en col·laboració, com Por seguir a una mujer (1851). Paral·lelament fou secretari del Conservatori de Madrid i, des del 1858, professor d’harmonia. A poc a poc es distancià del món de la sarsuela, abandonà la societat i les seves obres es deixaren de programar. Participà en la fundació de la Sociedad Artístico-Musical de Socorros Mutuos de Madrid, i compongué alguna obra circumstancial. Fou membre de l’Academia de San Fernando i, per raons polítiques, hagué d’abandonar el conservatori.