Vida
Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara. Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529. Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia. Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568. La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela (Sevilla, 1546), un mètode de viola de mà que inclou més de setanta composicions per a viola de mà, arpa, guitarra, orgue i veu amb acompanyament. Entre els gèneres representats figuren vint-i-set fantasies, vuit tientos, dues pavanes i una gallarda i diferencias o variacions sobre tonades conegudes, com les de Conde claros o Guárdame las vacas. També hi ha transcripcions i arranjaments de composicions polifòniques religioses, bàsicament seccions de missa i motets, d’altres autors com Josquin Des Prés, A. de Févin, N. Gombert o A. Willaert. Les composicions per a veu i instrument inclouen cançons sobre textos llatins, castellans i italians, villancicos castellans i gallecs i romances. En algunes composicions, com en la Fantasia que contrahaze la harpa en la manera de Ludovico, utilitzà unes dissonàncies molt atrevides. Hi ha vint obres seves transcrites per a instruments de tecla en el Libro de cifra nueva para tecla, harpa i vihuela, de L. Venegas de Henestrosa (1577).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Mudarra, Alonso; Pujol i Vilarrubí, Emili: Tres libros de música en cifra para vihuela (Sevilla, 1546), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1949