Vida
La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys. Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol. Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont (m. 1623), cantor de Felip III a Madrid. La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella: l’Hospital Reial de Saragossa (1620), la seu de Salamanca (fins el 1627), la de Granada, la de Santiago de Compostel·la (1644-49), la de Saragossa (1649-50) i la de València (1650-53), i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid (1653-54), d’on fou sotstinent fins a la seva mort. Es conserven poques obres de Pontac, i les que han restat pertanyen a la música litúrgica. En elles palesa l’equilibri entre la pervivència de l'stile antico i el seu revestiment amb el baix continu i l’expressivitat de la policoralitat.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Subirà i Puig, Josep: Músics espanyols del segle XVII: Diego de Pontac, Imp. Atenes, Barcelona