Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari. El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostel·la, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia. La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume. La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores. Els instruments substitueixen de vegades alguna part vocal i fins i tot escriví acompanyaments independents d’arpa, orgue, trompeta, violí, etc.