Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín. De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI. Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard (1938-42) i Indiana (1950-70). És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 (1942), manual indispensable sobre aquesta matèria. Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII. El 1944 publicà el Harvard Dictionary of Music, que revisà i amplià l’any 1969. Sobre aquesta base, Michel Randel feu el New Harvard Dictionary of Music publicat en castellà amb el títol confús de Diccionario Harvard de la música.