Senyor d’Autafort i vassall dels ducs d’Aquitània. Es casà dues vegades abans d’ingressar al monestir cistercenc de Dalon, al Perigord, on passà els seus darrers dies. A causa de la particular situació geogràfica de les seves terres es veié implicat en múltiples guerres, una de les quals enfrontà tres dels fills d’Enric II d’Anglaterra i Elionor d’Aquitània amb Ricard Cor de Lleó i Jofré de Bretanya, per una banda, i Enric el Jove, per l’altra. S’han conservat quaranta de les seves poesies, entre les quals sobresurten els sirventesos, que posen de manifest la seva vida atzarosa. Només n’hi ha un de conservat amb música, el sirventès cançó Rassa, tan creis e mont’ e poja, en el qual fa al·lusió a Jofré de Bretanya amb el senyal (pseudònim) Rassa. For m’enoja, so auzez dire, del monjo de Montaudon, és un contrafactumde la peça de Bertran de Born. En l’obra De vulgari eloquentia Dant anomena Bertran, i no sense motiu, "el cantor de les armes".