Vida
Estudià música amb Jommelli i Cafaro al Conservatori de Nàpols. El 1772 tornà a Cremona per estrenar-hi la seva primera òpera, Julio Sabino. Després de viure un temps a Florència, l’any 1775 s’establí a París, on exercí de clavecinista al Théâtre Italien i adquirí fama com a compositor d'opéra comique. Retornà a Itàlia el 1778, i fins el 1793 hi estrenà una cinquantena d’òperes, tant de gènere còmic com seriós, entre les quals destaca La villanella rapita, estrenada a Florència el 1783. El 1785 fou nomenat segon organista de Sant Marc de Venècia, càrrec que ostentà oficialment fins el 1797. No obstant això, des del 1795 fou clavecinista del King’s Theatre de Londres. En la seva última època es dedicà a la docència i a la redacció del tractat Dell’attrazione armonica.
Com a músic, cal situar-lo en la línia europeista que caracteritzà l’escola operística italiana de la segona meitat del set-cents. En la seva obra es pot apreciar una excel·lent formació i rigor en la composició. Seguint el corrent imperant, la seva música tenia un caràcter melodiós, fàcil i fluid, i el compositor no dubtà a compondre dificilíssimes àries per a les cantants més virtuoses. Bianchi se suïcidà el 1810 a la seva casa de Hammersmith.
Obra
Òpera
81 òperes, entre les quals: Il gran Cidde (1774); Eurione (1775); Le mort marié (1776); Erifile (1779); L’innocenza perseguitata (1779); Il trionfo della pace (1782); L’astrologa (1782); La villanella rapita (1783); Briseide (1783); La finta principessa (1784); Il desertore francese (1784); Alessandro nelle Indie (1785); La vergine del sole (1786); Il ritratto (1787); La morte di Cesare (1788); Il finto astrologo (1790); La vendetta di Nino (1790); La dama bizzarra (1791); Aci e Galatea (1792); Pirro (1793); La secchia rapita (1794); Ines de Castro (1794); Il consiglio imprudente (1796); Le livre de destins (1806); Le château mystérieux (1806); Les illustres infortunés (1807)
Música vocal religiosa
Tantum ergo, 2 v., orq. (1774); Tres pueri hebrei in camino ignis ardentis, oratori (1780); Abraham sacrificium, oratori (1783)
Música instrumental
6 trios, 2 vl., b.c. (1776); 3 sonates, clvd., vl. (1790); 2 simfonies; concertino, 2 fl.