a) Dues frases juxtaposades b) Les dues frases connectades per una soldadura - H.C. Koch: Verusch einer Anleitung zur Composition
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament (vegeu exemple a). La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci (vegeu exemple b) o l’estancament procurant així una continuïtat musical. Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona unitat formal (vegeu exemple b) i suposa un encavalcament amb l’inici d’aquesta. La soldadura acostuma a tenir forma escalar (L. van Beethoven: Sonata per a piano opus 2, núm. 1, II Adagio, compassos 2 i 4) i no revesteix trets temàtics rellevants. En ocasions, però, el fragment melòdic que forma la soldadura esdevé, en un desenvolupament posterior, un element temàtic important (W.A. Mozart: Quartet en sol M, KV 387, IV Molto Allegro, compassos 124 i següents).