S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música. El 1799 anà a París per estudiar dret. Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França. Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France (París, 1820-26). El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor. Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a "Le Constitutionnel", com també en altres diaris i revistes especialitzats. Publicà diverses monografies musicals i treballs lexicogràfics com el Dictionnaire de musique moderne (París, 1821), un dels més importants en llengua francesa. També es va dedicar amb molta intensitat a traduir al francès i adaptar els llibrets d’un bon nombre d’òperes de W.A. Mozart, G. Rossini, L. van Beethoven i C.M. Weber, algunes de les quals obtingueren un gran ressò. La seva tasca en favor de la divulgació a França d’aquest repertori fou molt important. Ell mateix va escriure alguns llibrets, sense gaire èxit.