Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano (Pesaro) el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini. Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’El barber de Sevilla, de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987. El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits internacionals (Royal Opera House de Londres, Staatsoper de Viena, l’Opéra National de París, l’Opéra de Montecarlo, l’Òpera de Houston, etc.). Amb un repertori centrat bàsicament en Rossini i Donizetti, feu un important nombre d’enregistraments. Fou un dels baixos còmics més emblemàtics de la seva generació, amb un repertori centrat bàsicament en les òperes bufes. A mitjan dècada de 1990 s’inicià en la direcció escènica i en el periodisme musical, amb diversos articles sobre el món dels baixos còmics.