De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer (saltar, jugar; giga). Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada (estretament lligades a la hornpipe) o formes aristocràtiques (sobretot a la cort d’Elisabet I). Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig (jigg). A l’inici del segle XVII, en col·leccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la suite. Entre els autors d’aquest tipus de danses cal esmentar W. Byrd, J. Bull o G. Farnaby.
Música