Vida
Estudià orgue i teoria amb H. William i piano amb I. Wolpe. Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E. Brown, S. Bussoti, K. Stockhausen, M. Feldman i S. Wolpe. Al principi dels anys cinquanta conegué J. Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape. A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica. La majoria de les seves creacions fusionen la música amb elements visuals, com ara sistemes d’il·luminació, llums làser, dansa, teatre o cinema. Després de la mort de Cage, Tudor assumí la direcció de la Merce Cunningham Dance Company, per a la qual compongué, entre altres obres, Rainforest I (1968), Toneburst (1974), Neural Network Plus (1992) i Soundings: Ocean Diary (1994).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Darias i Payà, Xavier: Una carta a David Tudor, Musicinco, Madrid 1992