Després d’estudiar amb G.F. Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I. Pizzetti. Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto. Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició clàssica i romàntica. De tota la seva producció destaquen les sis simfonies, les òperes Amleto (Roma, 1961) i Wallenstein (Roma, 1965) -basada en el drama homònim de F. von Schiller- i l’obra per a violí sol Recitativo e Variazioni (1985).