L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma. Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat, composició generalment per a orgue on la mateixa melodia (el coral) es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat. Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII J.P. Sweelinck, S. Scheidt i H. Scheidemann.
J.S. Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos. La fuga coral és una composició per a orgue en la qual el coral és tractat com a subjecte de fuga. J. Pachelbel i J.Ch. Bach van escriure sovint peces d’aquest tipus la funció de les quals era servir d’introducció al coral cantat per la congregació. La partita coral consisteix en una sèrie de variacions sobre un coral. Molt semblant al coral variat, des del punt de vista tècnic es basa en la tradició de l’antiga variació sobre cançons profanes o danses i en conserven molts dels seus models rítmics, mètrics i harmònics. El preludi coral es defineix per la seva funció original: introduir de manera relativament breu la intervenció del poble cantant el coral. Aviat s’emancipà, però, d’aquesta funcionalitat i guanyà en elaboració i extensió (polifonia molt complexa, interludis entre les frases dels corals, ornamentacions). Els quaranta-cinc preludis corals de l'Orgelbüchlein de J.S. Bach foren una font d’inspiració per a J. Brahms, M. Reger i H. Distler, que, als segles XIX i XX, continuaren el gènere. La fantasia coral és una composició basada en el tractament lliure del coral (variació, desenvolupament, ornamentació, fragmentació, etc.). Al llarg del segle XVII diversos compositors del nord d’Alemanya, com H. Scheidemann, D. Buxtehude o F. Tunder (també J.S. Bach en un primer moment) identificaren el terme exclusivament amb la música per a orgue. Bach, però, traslladà aquesta tècnica a l’escriptura vocal, més concretament a l’escriptura per a cor, i feu que molts dels moviments inicials de les seves cantates s’hi basessin.