Es diplomà a la Juilliard School el 1938. Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954. Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987. Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University. Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797. El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques. Rebé nombrosos premis pels seus enregistraments, entre els quals el Grand Prix du Disque, en tres ocasions. L’any 1956 fundà la Violoncello Society, que presidí fins el 1961. Fou el primer intèrpret de la Fantasia concertante d’Alejandro Villalobos.