El 1774 es traslladà a París, ciutat on ben aviat assolí fama com a compositor d’estil italià, intèrpret de clavicèmbal i piano i professor d’aquests instruments. Seguidor del moviment jacobí durant la Revolució Francesa, el 1789 ocupà càrrecs administratius a Estrasburg, i per disputes i intrigues entre faccions acabà essent guillotinat. En el seu catàleg destaca, per extensa, l’obra instrumental -sonates per a clavicèmbal, quartets, concerts i simfonies-. Algunes indicacions de fraseig en les sonates suggereixen que foren concebudes per a l’incipient pianoforte. També compongué algunes obres vocals, entre les quals cal fer esment de l’òpera Ariane dans l’isle de Naxos (1782).