Es formà al Conservatori de Nàpols, on fou company d’estudis de V. Bellini i on uns quants anys més tard exercí de professor de cant. El 1826 fou nomenat arxiver i bibliotecari d’aquesta institució, tasca en la qual destacà notablement gràcies a la seva política d’adquisicions, que permeté ampliar el fons de la biblioteca. Posteriorment s’orientà cap a l’estudi de la història, amb un especial interès per la preservació i exaltació de la tradició musical napolitana. Publicà alguns llibres, però mai no destacà com a historiador, ja que la seva obra, basada en fonts que provenen de llegendes i no pas de fets constatats, és poc metodològica i conté força errors.