Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín. Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic. El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons. Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr (1908), per a orquestra, i Sonata alla legenda (1919), per a violí i piano.