Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig. Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano, opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València. L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H. Riemann era professor, i M. Reger, alumne. Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden. Fora del camp de la composició i l’ensenyament es dedicà a la crítica musical i a l’estudi dels instruments antics.