El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música. En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella. Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per M.R. de Lalande, N. Bernier, A. Campra i C.H. Hubert. Després de la mort de Lalande (1726) i Bernier (1734), però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal. Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en el terreny operístic. Fou en l’art de l’orquestració on Gervais realitzà la seva contribució més notable a l’òpera francesa. El 1697 aparegué la seva òpera Méduse, que, tot i mostrar la indiscutible influència de G.B. Lulli, anuncia els canvis que es produïren en la música francesa de les dues dècades següents. La seva Hypermnèstre (1716) es considera una notable precursora de les obres escèniques de J.Ph. Rameau.