El 1756, any en què fou ordenat de sacerdot i nomenat mestre de capella de la catedral d’Orleans, fou estrenat un magníficat escrit per ell. Participà en les competicions organitzades pel Concert Spirituel, i hi guanyà el primer premi amb el motet Super flumina Babylonis (1768). L’any següent esdevingué mestre de capella de l’església dels Sants Innocents de París fins que el 1775 fou nomenat sotsdirector de la capella reial. Aquest mateix any, la seva Missa Brevis fou interpretada a la catedral de Reims amb motiu de la coronació de Lluís XVI, que el 1780 el nomenà superintendent musical de la cort. Amb la Revolució i el règim republicà caigué en la misèria, malgrat que es dedicà a compondre nombroses cançons patriòtiques, com ara L’arbre de la liberté, i que fou nomenat membre de l’Institut de France (1796). Autor d’un gran nombre de motets sacres, excel·lí en aquest tipus de composició, que escriví en un estil conservador però efectiu a l’hora de despertar la devoció del públic de l’època.