Klaus Huber

(Berna, 30 de novembre de 1924 — Perusa, Úmbria, 2 d’octubre de 2017)

Compositor suís.

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música. Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher. Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg. Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor convidat a les principals escoles del món. Al llarg de la seva carrera obtingué diferents guardons, com el premi de l’ISCM (1959), el premi Beethoven de Bonn (1970) i, el 2009, els premis Ernst von Siemens i de Música de Salzburg. La seva producció destaca per la profunda religiositat i espiritualitat, i ha estat concebuda com una veritable via de purificació de l’ànima humana. Entre les seves obres cal destacar les Tenebrae (1966-67) per a orquestra.