Vida
Fou un dels grans intel·lectuals francesos del segle XIV. Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França. Probablement ambdós estigueren emparentats. Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318. Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium. Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal. Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i alguns anys més tard consta de nou a Évreux, abans de tornar a París. Del 1338 al 1342 estigué al servei de Felip d’Évreux, rei de Navarra. Fou canonge de la col·legiata de Mézières-en-Brenne. L’any 1344 el papa Climent VI el cridà a Avinyó perquè participés en la reforma del calendari. Les seves obres gaudiren d’una àmplia difusió i marcaren profundament la teoria musical dels segles XIV i XV, especialment a França. Amb tot, hi ha una certa confusió en les atribucions. Alguns títols i versions d’altres obres de les quals no es pot certificar l’autoria, no són atribuïbles a Jean des Murs. Molt probablement degué crear escola i aquestes obres són d’alguns dels seus deixebles. Aquest és el cas dels tractats Ars contrapuncti secundum Johannem de Muris i Ars discantus secundum Johannem de Muris, segurament redactats sota la direcció del mestre. En els seus llibres, seguint la doctrina de Boeci, s’esforçà per aplicar les proporcions numèriques a la música. Al mateix temps es caracteritzà pel seu interès pel vessant pràctic de la música i pels intents de fer-la coincidir amb la musica speculativa.
Les seves contribucions a la teoria musical més importants són els llibres Notitia artis musicae, també conegut amb el títol Ars novae musicae, datat el 1321, i Musica speculativa secundum Boetium, del 1323. En el primer d’aquests tractats aborda superficialment la problemàtica de la notació de l'ars nova en argumentar que la divisió natural dels valors és binària i no ternària. També fou el primer que feu servir els termes talea i color aplicats als motets isorítmics. Musica speculativa és de bon tros la més important i divulgada de les seves obres, fins al punt de convertir-se en un manual utilitzat en moltes universitats europees per a estudiar la disciplina musical. Així mateix escriví el tractat Compendium musicae practicae, del 1322, conegut també com a Questiones super partes musices. Un tractat posterior que sovint se li ha atribuït, Libellus cantus mensurabilis, estudia amb més profunditat la problemàtica de la notació de l'ars nova. Es conserva una carta autògrafa de Jean des Murs adreçada a Philippe de Vitry. Tots dos pertanyien al cercle parisenc del col·legi de Navarra. També escriví altres tractats sobre la resta de disciplines del quadrivi: Expositio tabu larum Alphonsii i Genealogia astronomiae (astronomia), Canones tabulae tabularum (aritmètica) i Cognitio circuli quadraturae (geometria).
Bibliografia
- Michels, U.: Die Musikttraktate des Johannes de Muris, F. Steiner, Wiesbaden 1970
- Michels, U., ed.: Johannes de Muris: Notitia artis musicae. Compendium musicae practicae, Corpus Scriptorum de Musicae, 17, American Institute of Musicology, 1972